M'agradaria compartir un fragment del llibre Va de mestres on parla del tema de la mort. La paraula mort ens fa por i es un sentiment que genera molt dolor, de manera que intentem evitar-ho però la mort forma part de la vida ens agradi o no i és algú que no pots canviar que has d'acceptar i punt.

 La tercera porta sempre resta oberta per a la mort, per a la meva mort. És la port que m'ajuda a entendre que un dia no podré poder. L'inici és una capsa oberta, una possibilitat per estrenar, un joc amb les fitxes a la ratlla de la sortida, L'inici és la crida a responsabilitzar-se del món. El final mai no és un ara, perquè, quan la mort sigui un ara, jo no hi podré ser. Però això no treu que el pensament de la mort no m'hagi de ser indiferent. Al contrari, saber que arribarà el moment en què ja no podré, en què tornaré a la irresponsabiliat, perquè ja no hi seré, m'ajuda a entendre la necessitat de ser ara, avui, que encara puc. Quan arribi el temps de la mort, ja no tindré cap altre present. No puc assumir la mort, perquè, quan ella vingui, em serà presa la capacitat de poder assumir res. La mort no s'assumeix, la mort arriba. La vida és l'únic que puc assumir. Ara encara puc. I sé que cal que sigui així precisament perquè tinc la certesa que un dia arribarà la fi del meu temps.